Página principal de PROFESIONALESPCM.ORG Página principal de PROFESIONALESPCM.ORG Afíliate el Partido Comunista de España

Secciones: Palestina -  Estados Unidos de América

Título: La crisis de Gaza: "Made in Israel",de M. Warshawski (en castellano y catalá)

Texto del artículo:

Tomado de la lista de correo-e [Aturemlaguerra]

La crisis de Gaza: "Made in Israel",de M. Warshawski

Versiones en castellano y catalá


La crisis de Gaza: “made in Israel”

El viejo sueño de Ariel Sharon está haciendose
realidad: palestinos matando palestinos, e
Israel contando el número de víctimas con gran
satisfacción. Las lágrimas de los líderes de
Israel son lágrimas de cocodrilo, y sus
declaraciones afirmando que sienten los trágicos
acontecimientos en Gaza, son mera hipocresía.
Les sangrientos confrontaciones eran
previsibles, y la responsabilidad e implicación
activa de EE. UU. e Israel es más clara que el agua.

Por muchos periodistas israelíes que están
analizando la situación la responsabilidad de
Israel es sólo indirecta: “1,4 millones de
personas cerradas en un pequeño territorio como
Gaza, sin cabeza posibilidad de tener una vida
económica normal, pero también sin la
posibilidad de escapar, están condenados a
matarse las unas a los otros… como ratones
cerrados en una jaula.” Esta explicación
zoológica no es sólo tipícament racista. También
se queda muy corta respeto el papel de EE. UU. e
Israel en los presentes enfrentamientos, que va
más allá del hecho de “crear las condiciones” por un conflicto inter-palestino.

Durante meses, el Departamento de Estado de EE.UU.
ha sido empujando a la dirección de Fatah en
arrojar una ofensiva militar contra Hamás, y dos
semanas enrera, Israel va arrojar luz verde para
entrar en Gaza una enorme cantidad de armas para
las milicias de Fatah. En este sentido, el papel
de Israel en la situación actual no es sólo una
conjetura, sino que hi juega un papel bien activo.

Quién es el agresor?
“Hamás está tomando el poder”, “Un golpe de
Estado de Hamás”: éstos son algunos de los
titulares de los diarios israelíes de estos
últimos días, repitiendo las grandes mentiras de
las administraciones de Tel - Aviv y Washington.

Parece que es necesario aclarar el qué tendría
que ser obvio: Hamás va hacer añicos Fatah a las
últimas elecciones palestinas, después de un
proceso electoral que la comunidad internacional
entera, incluyendo Washington, aclamó como “las
elecciones más democráticas que nunca había
habido a Oriente Próximo”. Uno incuestionable
proceso democrático y con un masivo soporte
popular, como pocos regímenes pueden hacer-ne gala.

Pese a su enorme victoria, Hamás aceptó
compartir el poder con Fatah en un gobierno de
unidad nacional auspiciado por l'Àrabia Saudí y
Egipto, y aclamado por toda la comunidad
internacional, con la excepción de Washington e
Israel. El programa político del nuevo gobierno
dio el reconocimiento de facto del Estado de
Israel y aprobaba la estrategia de las
negociaciones de pau, basado en el mecanismo de Oslo.

La prioridad del nuevo gobierno era afrontar las
cuestiones domésticas más candentes —mejora
económica, restauración de la ley y el orden en
Gaza, combatiente la endémica corrupción de la
vieja administración encabezada por Fatah—
permitiendo mientras tanto que el Presidente
Mahmoud Abbas y l'OLP continuasen el proceso de
negociación, siempre y cuando Israel hubiese aceptado retomarlo.

El moderado programa de gobierno de Hamás, sin
embargo, tenía que hacer frente a dos poderosos
enemigos: un segmento de las cuadras de Fatah
los cuales no estaban preparados para renunciar
a su monopolio del poder político, así como a
los privilegios materiales conectados a este
monopolio; y a los gobiernos neoconservadores de
EE. UU. e Israel, los cual están conduciendo una
cruzada global contra el islam político.

Muhammad Dahlan, el antiguo ninguna de Seguridad
Preventiva y actual asesor de Seguridad de
Mahmoud Abbas, junto con éste representan los
dos enemigos. Por una parte son los ejecutores
de los planes de Washington en el liderazgo
palestino, y por otra representan los dirigentes
corruptos de Fatah, los mismos que están
dispuestos en hacer lo que sea para no perder sus fuentes económicas.

Desde la victoria electoral de Hamás, la mílicia
de Dahlan ha sido provocando al gobierno,
atacante las milicias de Hamás y negándose en
dejar al gobierno el control de las fuerzas
policiales palestinas. Pese a las agresiones de
Dahlan, Hamás ha sido haciendo todo lo posible
para llegar a un acuerdo, pidiendo a sus propios
activistas de abstenerse de responder con
violencia. Sin embargo, cuando va acaecer claro
que Dahlan no estaba buscando un compromiso,
sino que ciertamente estaba intentando liquidar
Hamás, la organización islámica no tuvo otra
alternativa que defenderse y contraatacar.

El modelo Argelino
El plano de EE. UU. e Israel es parte de una
estrategia global que aspira en imponer
gobiernos que sean leales a sus intereses,
contra la voluntad de las poblaciones locales.
Argelia proporciona un ejemplo de esta
estrategia, pero también de su fracaso y del
suyo colosal coste humano: la incuestionable
victoria del FIS (Frente Islámico de Salvación)
sobre el corrupto y desacreditado FLN, el 1991,
fue seguida de un golpe de estado, con el
soporte de Francia y de EE. UU., los cuales
prepararon el camino por una guerra civil que va
alargarse más de una década y que provocó más de cien mil víctimas civiles.

Hamás claramente ha aprendido de la tragedia
Argelina, y ha decidido hacer fracasar los
planes de Dahlan de intentar sacarle el poder
por la fuerza. Gozando del soporte de la mayoría
de la población local, los militantes de Hamás
van hacer añicos Fatah en menos de dos días,
pese a las armas proporcionadas, indirectamente,
por Israel: una milicia corrupta sin ningún
soporte popular no podía hacer frente a una
relativamente disciplinada y sumamente motivada organización.

Incluso, después de esta victoria sobre Fatah,
la dirección de Hamás ha reiterado la intención
de mantener el gobierno de unidad nacional y de
no explotar el fracasado golpe de estado de
Fatah como pretexto por erradicar la
organización o excluirla del gobierno. La
dirección de Fatah, aun así, decide cortar
cualquier tipo de relación con Hamás, y
establece un gobierno sin Hamás… en Cisjordania.
Otro sueño de Ariel Sharon se está haciendo
realidad: la total separación entre Cisjordania
y Gaza, que más tarde será considerada uno
insalvable “Hamastan”, una entidad terrorista en
la cual no hay civiles, sino sólo terroristas,
la cual puede restar en un estado de sitio total, y condenada al hambre.

Washington, que aprueba plenamente esta
política, promete lleno soporte a Mahmoud Abbas
y a su nueve Bantustan en Cisjordania, y Ehud
Olmert decide liberar algunos del dinero
palestinos que están en manos del gobierno de Israel.

No una guerra civil
Sin embargo, uno de los objetivos de la
administración de EE. UU. e Israel ha fracasado;
no hay caos en Gaza. Bien al contrario. Tal y
como ha dicho un oficial de seguridad a
l'Haaretz (17 de junio): “Durante largo tiempo
esta ciudad no había sido tranquila. Yo
preferixo la actual situación que la que había
anteriormente. Yo puedo, finalmente, salir fuera de casa mía…”.

La erradicación de las bandas de Fatah de Gaza
puede poner fina a un largo periodo de anarquía,
y permitir el retorno a una cierta normalidad.
Los últimos acontecimientos confirman que Hamás
tiene el poder por conseguirla.

Los israelíes hablan de “la guerra civil
palestina” pero no son más que falsas
il.lusions. La confrontación armada ha sido sólo
entre milicias armadas, y si desafortunadamente,
ha habido algunas bajas civiles, son el qué el
ejército de EE. UU. llama “daños colaterals”. La
población ciertamente está dividida
políticamente —tanto en Cisjordania como en
Gaza— pero no están luchando los unos contra los
otros, cuando menos por ahora.

Con Gaza considerada como una entidad hostil y
con toda la población como aliada de Hamás, no
hay duda que será, en un futuro próximo, el
blanco de una brutal agresión israelí:
finalmente habrá incursiones militares, bombardeos y hambre.

Por ello nuestra máxima prioridad, en Israel así
como en todas partes del mundo, es organizar
solidaridad con Gaza y su población.

Michel Warshawski

Alternative Information Center
----------------------------


18 de juny de 2007


La crisi de Gaza: “made in Israel”


El vell somni d’Ariel Sharon està esdevenint
realitat: palestins matant palestins, i Israel
comptant el nombre de víctimes amb gran
satisfacció. Les llàgrimes dels líders d’Israel
són llàgrimes de cocodril, i les seves
declaracions afirmant que senten els tràgics
esdeveniments a Gaza, són mera hipocresia. Les
sagnants confrontacions eren previsibles, i la
responsabilitat i implicació activa d’EUA i Israel és més clara que l’aigua.

Per molts periodistes israelians que estan
analitzant la situació la responsabilitat
d’Israel és només indirecta: “1,4 milions de
persones tancades en un petit territori com
Gaza, sense cap possibilitat de tenir una vida
econòmica normal, però també sense la
possibilitat d’escapar, estan condemnats a
matar-se els uns als altres… com ratolins
tancats en una gàbia.” Aquesta explicació
zoològica no és només tipícament racista. També
es queda molt curta respecte el paper d’EUA i
Israel en els presents enfrontaments, que va més
enllà del fet de “crear les condicions” per un conflicte inter-palestí.

Durant mesos, el Departament d’Estat d’EUA ha
estat empenyent a la direcció de Fatah a llançar
una ofensiva militar contra Hamàs, i dues
setmanes enrera, Israel va donar llum verd per
entrar a Gaza una enorme quantitat d’armes per a
les milícies de Fatah. En aquest sentit, el
paper d’Israel en la situació actual no és només
una conjectura, sinó que hi juga un paper ben actiu.


Qui és l’agressor?



“Hamàs està prenent el poder”, “Un cop d’Estat
de Hamàs”: aquests són alguns dels titulars dels
diaris israelians d’aquests últims dies,
repetint les grans mentides de les administracions de Tel Aviv i Washington.

Sembla que és necessari aclarir el què hauria de
ser obvi: Hamàs va fer miques Fatah a les
darreres eleccions palestines, després d’un
procés electoral que la comunitat internacional
sencera, incloent Washington, va aclamar com
“les eleccions més democràtiques que mai hi
havia hagut al Pròxim Orient”. Un inqüestionable
procés democràtic i amb un massiu suport
popular, com pocs règims poden fer-ne gala.

Malgrat la seva enorme victòria, Hamàs va
acceptar compartir el poder amb Fatah en un
govern d’unitat nacional auspiciat per l’Àrabia
Saudita i Egipte, i aclamat per tota la
comunitat internacional, amb l’excepció de
Washington i Israel. El programa polític del nou
govern va donar el reconeixement de facto de
l’Estat d’Israel i aprovava l’estratègia de les
negociacions de pau, basat en el mecanisme d’Oslo.

La prioritat del nou govern era afrontar les
qüestions domèstiques més candents —millora
econòmica, restauració de la llei i l’ordre a
Gaza, combatent l’endèmica corrupció de la vella
administració encapçalada per Fatah— permetent
mentrestant que el President Mahmoud Abbas i
l’OLP continuessin el procés de negociació,
sempre i quan Israel hagués acceptat reprendre’l.

El moderat programa de govern de Hamàs, no
obstant, havia de fer front a dos poderosos
enemics: un segment dels quadres de Fatah els
quals no estaven preparats per renunciar al seu
monopoli del poder polític, així com als
privilegis materials connectats a aquest
monopoli; i als governs neoconservadors d’EUA i
Israel, els qual estan conduint una croada global contra l’islam polític.

Muhammad Dahlan, l’antic cap de Seguretat
Preventiva i actual assessor de Seguretat de
Mahmoud Abbas, juntament amb aquest representen
els dos enemics. Per una banda són els
executors dels plans de Washington en el
lideratge palestí, i per altra representen els
dirigents corruptes de Fatah, els mateixos que
estan disposats a fer el que sigui per tal de no
perdre les seves fonts econòmiques.

Des de la victòria electoral de Hamàs, la
mílicia de Dahlan ha estat provocant al govern,
atacant les milícies de Hamàs i negant-se a
deixar al govern el control de les forces
policials palestines. Malgrat les agressions de
Dahlan, Hamàs ha estat fent tot el possible per
arribar a un acord, demanant als seus propis
activistes d’abstenir-se de respondre amb
violència. No obstant, quan va esdevenir clar
que Dahlan no estava buscant un compromís, sinó
que certament estava intentant liquidar Hamàs,
l’organització islàmica no va tenir una altra
alternativa que defensar-se i contraatacar.


El model Algerià



El pla d’EUA i Israel és part d’una estratègia
global que aspira a imposar governs que siguin
lleials als seus interessos, contra la voluntat
de les poblacions locals. Algèria proporciona un
exemple d’aquesta estratègia, però també del seu
fracàs i del seu colossal cost humà: la
inqüestionable victòria del FIS (Front Islàmic
de Salvació) sobre el corrupte i desacreditat
FLN, el 1991, va anar seguida d’un cop d’estat,
amb el suport de França i d’EUA, els quals van
preparar el camí per una guerra civil que va
allargar-se més d’una dècada i que va provocar
més de cent mil víctimes civils.

Hamàs clarament ha après de la tragèdia
Algeriana, i ha decidit fer fracassar els plans
de Dahlan d’intentar treure-li el poder per la
força. Gaudint del suport de la majoria de la
població local, els militants de Hamàs van fer
miques Fatah en menys de dos dies, malgrat les
armes proporcionades, indirectament, per Israel:
una milícia corrupta sense cap suport popular no
podia fer front a una relativament disciplinada
i summament motivada organització.

Fins i tot, després d’aquesta victòria sobre
Fatah, la direcció de Hamàs ha reiterat la
intenció de mantenir el govern d’unitat nacional
i de no explotar el fracassat cop d’estat de
Fatah com a pretext per erradicar l’organització
o excloure-la del govern. La direcció de Fatah,
tot i així, decideix tallar qualsevol tipus de
relació amb Hamàs, i estableix un govern sense
Hamàs… a Cisjordània. Un altre somni d’Ariel
Sharon s’està fent realitat: la total separació
entre Cisjordània i Gaza, que més tard serà
considerada un insalvable “Hamastan”, una
entitat terrorista en la qual no hi ha civils,
sinó només terroristes, la qual pot restar en un
estat de setge total, i condemnada a la fam.

Washington, que aprova plenament aquesta
política, promet ple suport a Mahmoud Abbas i al
seu nou Bantustan a Cisjordània, i Ehud Olmert
decideix alliberar alguns dels diners palestins
que estan en mans del govern d’Israel.


No una guerra civil



No obstant, un dels objectius de l’administració
d’EUA i Israel ha fracassat; no hi ha caos a
Gaza. Ben al contrari. Tal com ha dit un oficial
de seguretat a l’Haaretz (17 de juny): “Durant
molt de temps aquesta ciutat no havia estat
tranquila. Jo preferixo l’actual situació que la
que hi havia anteriorment. Jo puc, finalment, sortir fora de casa meva…”.

L’eradicació de les bandes de Fatah de Gaza pot
posar fi a un llarg període d’anarquia, i
permetre el retorn a una certa normalitat. Els
últims esdeveniments confirmen que Hamàs té el poder per aconseguir-la.

Els israelians parlen de “la guerra civil
palestina” però no són més que falses
il.lusions. La confrontació armada ha estat
només entre milícies armades, i si
desafortunadament, hi ha hagut algunes baixes
civils, són el què l’exèrcit d’EUA anomena
“danys colaterals”. La població certament està
dividida políticament —tant a Cisjordània com a
Gaza— però no estan lluitant els uns contra els altres, si més no per ara.

Amb Gaza considerada com una entitat hostil i
amb tota la població com aliada de Hamàs, no hi
ha dubte que serà, en un futur proper, el blanc
d’una brutal agressió israeliana: finalment hi
haurà incursions militars, bombardejos i fam.

Per això la nostra màxima prioritat, a Israel
així com a tot arreu del món, és organitzar
solidaritat amb Gaza i la seva població.



Michel Warshawski

Alternative Information Center

18 de juny de 2007


Artículo de www.profesionalespcm.org insertado por: El administrador web - Fecha: 25/06/2007 - Modificar

Comparte el artículo en las REDES SOCIALES: delicious Delicious | meneame Meneame | facebook Facebook | twitter TWITTER | Technorati | barrapuntoBarrapunto
Próximamente disponible también para * Digg * Google Bookmarks* Wikio * Bitacoras.com * Reddit * * RSS * Technorati * Tuenti
Accedido o leido aproximadamente 705 veces desde 20/01/2008

Sitio Web del Núcleo de Profesionales y Técnicos del Partido Comunista de Madrid PCM/PCE- http://www.profesionalespcm.org 
Actualizado a 24/03/24
Los comentarios y colaboraciones son bienvenidos
(comunistas_ARROBA_profesionalespcm_PUNTO_org): Carta a comunistas_ARROBA_profesionalespcm_PUNTO_org
Envíanos tu colaboración, o comentarios vía formulario.
¡¡AFÍLIATE EL PARTIDO COMUNISTA DE MADRID - PCE
!

BÚSQUEDAS en este sitio web
AGREGADOR - SINDICACIÓN DE NOTICIAS RSS RDF XML DE PROFESIONALESPCM.ORG - SYNDICATE OUR NEWS - Content FeedsAGREGADOR - SINDICACIÓN DE NOTICIAS RSS RDF XML DE PROFESIONALESPCM.ORG - SYNDICATE OUR NEWS - Content FeedsAgregador RSS de noticias y contenidos - Aquí OTRA VERSIÓN DEL AGREGADOR RSS XML  AGREGADOR - SINDICACIÓN DE NOTICIAS RSS RDF XML DE PROFESIONALESPCM.ORG - SYNDICATE OUR NEWS - Content FeedsAGREGADOR - SINDICACIÓN DE NOTICIAS RSS RDF XML DE PROFESIONALESPCM.ORG - SYNDICATE OUR NEWS - Content Feeds

IMPRIMIR Imprimir ESTA PAGINA (sólo si es imprescindible)  

Secciones: 
    [11-M Terror y Manipulación]  [15M, SUMAR, mareas, unidad popular, PAH]  [Acta Moderna]  [África]  [Anarquismo]  [Antiglobalización]  [Antivirus, Seguridad Informática]  [Archivo Sonoro, música y vídeo]  [Argentina]  [Bibliografía/Citas]  [Brasil]  [CC.OO.]  [CGT]  [Chile]  [China, R.P.]  [Ciencia]  [Cine]  [Colombia]  [Congresos]  [Contactos]  [Convenios Colectivos]  [Convocatorias]  [Convocatorias defensa FERROCARRIL]  [Correo recibido]  [CORRUPCIÓN, puertas giratorias,impuestos, transparencia]  [Cuba Socialista]  [Documentos militante IU/ PCE]  [Documentos, opinión, debate]  [Ecologismo, Movilidad y Soberanía Alimentaria]  [Economía]  [El Problema Español]  [Empleo (ofertas)]  [Enlaces]  [Esperanto]  [Estados Unidos de América]  [Europa]  [FIRMAS DE APOYO A MANIFIESTOS]  [Formación / Educación]  [Foro/Lista de Correo]  [Fotografías]  [Huelga General]  [Humor]  [Infancia / Juventud]  [Legislación]  [Literatura y otras Artes]  [Marxismo]  [Memoria Histórica]  [México]  [Movimiento Obrero/Mundo del Trabajo]  [Mujer / Feminismo]  [Mundo Insurgente]  [No Fumar /Derecho Fumadores Pasivos]  [Organigrama]  [Palestina]  [Plan de Trabajo]  [Prensa / Medios comunicación]  [Profesionales y Comunistas]  [República Española, La Tercera y Socialista]  [Resoluciones]  [Rusia, URSS, Centenario Revolución Soviética]  [Sáhara Occidental]  [Salud]  [Sexualidad y mundo gay]  [SIDA]  [Software y Conocimiento Libre]  [Venezuela Bolivariana]  [Yugoslavia y la autogestión socialista]
Volver a la página principal de www.profesionalespcm.org

Volver a la página de inicio
Código QR para dispositivos móviles:


Novedades

     ¡ PINCHA AQUÍ PARA VER LISTADO COMPLETO Y CRONOLÓGICO DE LAS NOVEDADES PINCHA AQUÍ PARA LISTADO COMPLETO Y CRONOLÓGICO DE LAS NOVEDADESPINCHA AQUÍ PARA VER LISTADO COMPLETO Y CRONOLÓGICO DE LAS NOVEDADES

MANIFIESTO DEL PROYECTO SUMAR:

Página principal de www.profesionalespcm.orgINCLUYE EL BANNER EN TU SITIO WEB   PCE
Recomendado reproducir material citando su procedencia. Esta publicación es copyleft. Puede ser copiada sin ninguna restricción siempre que se mantenga esta nota. Apostamos por una Internet para todos y por el Software Libre EL NÚCLEO DE PROFESIONALES Y TÉCNICOS DEL PCM SE IDENTIFICA Y HACE RESPONSABLE EXCLUSIVAMENTE DE LOS TEXTOS INCLUIDOS EN ESTE SITIO WEB, QUE FIRME COMO RESOLUCIONES O COMUNICADOS DE LA MISMA. Todos los datos públicos de este sitio web están tomados de la Red o enviados por sus creadores, su único fin es divulgar la noticia, nunca apropiarse de textos y fotos, Siempre publicamos  la fuente cuando es conocida



Blog de debate NEURONASROJAS.profesionalespcm.org

Muro en Facebook NEURONASROJAS de profesionalespcm.org


Canal en YouTube de profesionalespcm.org

Sitio desnuclearizado, camapaña de Ecologistas en Acción
Sitio desnuclearizado, campaña de Ecologistas en Acción


NO PAGUES LA CRISIS

NO A LA GUERRA: El Partido Comunista de España condena el ataque de la Federación Rusa a Ucrania-
NO A LA GUERRA


NO AL CANON DE CDs DE LA SGAE
NO A LAS PATENTES DE SOFTWARE

No acepto ser fumador pasivoEl humo ambiental del tabaco mata. No fumes en lugares comunes
GRACIAS POR NO FUMAR EN LUGARES COMUNES
EL COCHE DEVORA A TU CUIDAD, TU PLANETA Y TUS AMIGOS, APARCA EL COCHE PARA SIEMPREAPÁRCALO PARA SIEMPRE